Narcís Darder i Bosch

(1923 Pontós – 2006 Bàscara)

El Narcís treballava en el sector de la metal·lúrgia. La fotografia era una afició que remuntava als anys 40, encara que no va tenir la seva primera màquina fins a passat l’any 45. Al 1982 va muntar el seu propi laboratori fotogràfic. La seva obra ha estat exposada en varies entitats publiques com el Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i també té obres en col·leccions particulars a França, Itàlia, Alemanya, Holanda, Cuba i Espanya (Fundació Vilacasas).
Volia capturar fragments poètics de la vida de cada dia, donant el primer rol a les persones anònimes que fotografiava, presents en quasi tota la seva obra. Ens mostra persones, simples desconeguts que passarien desapercebuts si no fos per ell. Capturava instants poètics de la realitat popular i les comparteix amb nosaltres. Sublima el quotidià.
La seva obra és un testimoni visual de una època viscuda però aquí les imatges emocionen; és la raó de ser de l’Art. Aquí la fotografia traspassa el documentalisme, aquí preserva i reté l’essència de una època.