Carmen Ballarín

  (1955 Madrid – 2010 Madrid)

La Carmen va estudiar a la Escola Oficial de Ceràmica de Madrid entre el 70 i el 75. Des del 1995 va exposar a Espanya, a França i a Holanda. Té varies peces en la col•lecció particular del Adolf Egner, ara donada al Museu Nacional de València.

Totes les seves peces estan fetes de porcellana de Limoges i estan fetes a “vessada”. Aquesta tècnica consisteix en vessar la porcellana en forma liquida però espessa en un motlle de guix. S’espera que el motlle absorbeixi la humitat i el temps d’espera depèn del espessor volgut, en el cas de les obres de la Carmen, es menys d’un minut.
Desprès es treu la peça del motlle abans que s’assequi, quan té la consistència de “la duresa del cuir”. La manipulació de la peça en aquest estat és molt delicada. Llavors es tallen les peces amb diferents estris i quan estan seques es decoren amb un colorant per ceràmica. Una vegada cuites a 1280º, es brunyeixen algunes amb una llima fina a l'aigua.
     
Manipulava i creava cada peça amb tendresa, la treballava per arribar a una forma pura i delicada, de una finor extrema casi aèria. Buscava la absència d’artifici. Les peces malgrat el seu minimalisme, focalitzen tota la nostra atenció. La Carmen es preguntava varies vegades perquè ho seguia fent perquè és un procés de moltes pèrdues, però continuava amb la seva recerca de la perfecció i deu ser per això que cada peça està impregnada de la seva poesia personal.